Arran dels efectes del temporal Glòria a la costa catalana, el gener de 2020, vaig comentar en diversos mitjans de comunicació que la línia del Maresme, en el seu traçat actual, està condemnada a desaparèixer. Vistes les incidències i els danys ocasionats pels temporals sobre la R1, tenint en compte que aquesta problemàtica és recurrent i que la seva incidència anirà en augment en el futur proper, s’imposa plantejar seriosament el trasllat de la R1 des de la línia de la costa a l’interior del Maresme. Aquesta proposta -que no és nova- hauria de permetre dissenyar un front marítim obert, més naturalitzat i més sostenible.
El tren de la costa
Construïda l’any 1848, la línia del tren de Barcelona a Mataró va ser la primera via fèrria de l’Estat. Durant aquests 173, anys les poblacions del Baix Maresme han conviscut amb el tren de la costa. Als seus inicis hi circulaven 6 trens al dia i , en l’actualitat, n’hi circulen al voltant de 200. Els trens de la R1 transporten una mitjana de 102.000 viatgers en dia laborable i s’ha convertit en una les línies de rodalies més utilitzades de l’Estat.
És indiscutible que aquesta línia ferroviària ha contribuït al progrés de les poblacions que comunica, però resulta incontestable també que ha representat una barrera física entre aquestes i el mar. El seu traçat, especialment en molts trams, va ser construït damunt d’un terraplè, a l’extrem superior de la platja i, en alguns llocs, probablement, es va destruir el cordó dunar que existia en aquells moments. D’aquesta manera es va generar una muralla que limitava l’amplada de la platja i que sempre més n’ha condicionat la dinàmica.
Durant aquests 173 anys la societat ha canviat molt. Ha canviat demogràficament, ha canviat en els usos del sòl, han canviat les necessitats i els hàbits de la ciutadania, ha canviat el coneixement, però en aquests processos de canvi sempre s’ha actuat amb poca consideració sobre el medi natural. Probablement no s’ha sabut, i en molts de casos no s’ha volgut, escoltar la veu de la natura.
La dinàmica litoral natural
La dinàmica litoral canvia al llarg dels cicles estacionals i evoluciona al llarg dels anys.
Les platges són sistemes dinàmics, no estàtics, que es formen per l’aportació de sediments que provenen dels rius i les rieres que desemboquen al mar. Els corrents litorals van redistribuint les sorres al llarg de la costa .Una platja ampla és la millor protecció natural contra els temporals de mar.
El nivell del mar tampoc és estàtic, les seves variacions depenen de diferents factors un del quals és fonamental: el clima. La comunitat científica ha deixat ben clar que, en l’actual escenari de canvi climàtic degut a l’escalfament global, l’augment del nivell del mar està assegurat. I aquest fet no és només una predicció dels models, és una realitat. En el nostre litoral mediterrani, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, el nivell del mar mostra una tendència positiva estadísticament significativa de +3,3 cm/decenni. Això significa que durant els temporals la inundació del mar va avançant progressivament cap a terra. Com a conseqüència, els espais i les infraestructures més properes a la línia de costa estan cada cop més exposades a la inundació marina.
La ocupació i la rigidització del front litoral damunt de les antigues platges naturals ha restat espai, per la qual cosa, durant tot el segle XX i encara actualment, la dinàmica natural de la costa del Baix Maresme mai ha tendit a formar grans platges. En aquest litoral, els nombrosos temporals, la seva freqüència, la seva intensitat i la seva durada han provocat que l’erosió sigui predominant per sobre de la sedimentació. Si a tot això li afegim l’increment del nivell del mar, es fa evident que necessitem, de manera urgent, més espai al nostre litoral.
La difícil convivència entre les platges i les intervencions antròpiques
En aquest context litoral hem d’afegir l’acció continuada de l’home, especialment intensa des del darrer terç del segle XX. La dinàmica natural de les platges es veu condicionada, sobretot, per diferents factors derivats de les actuacions antròpiques. Cal destacar dos conjunts de situacions: les aportacions de sediments al mar i les trampes que les actuacions antròpiques representen en l’evolució de les platges.
Les rieres, actualment molt canalitzades i amb unes conques molt urbanitzades, aporten molt menys sediments a la costa i això representa un dèficit per a la regeneració natural de les platges. En canvi la Tordera, en situació de grans avingudes com la del temporal Glòria, genera considerables aportacions sedimentàries al mar, fins al punt que s’ha produït un petit delta a la desembocadura.
Les sorres que els corrents de deriva litoral desplacen de nord a sud, al llarg de la costa i que regeneren les platges de manera natural, es veuen interceptades pels dics dels ports esportius que actuen de trampes sedimentàries. Al nord-est dels ports la sorra queda retinguda i al sud-oest és quasi inexistent.
Durant els darrers 50 anys les intervencions antròpiques han induït, localment, la formació d’algunes platges per efecte dels espigons dels ports i per les aportacions artificials de sorres provinents d’altres llocs o dels dragatges del fons marí proper. Hem vist que la construcció de dics i d’espigons de ports esportius genera una trampa de sediment a la part de llevant (nord-est) dels obstacles. La conseqüència del balanç erosió/sedimentació, és manifestament a favor de l’erosió a la part de ponent (sud-oest) dels obstacles. Aquesta retenció continuada de sorres fa que quan més al sud-oest del litoral tinguem menys disposició de sorres per generar platges de manera natural. D’altra banda, s’ha demostrat que les restauracions per aportacions artificials tenen una efectivitat temporal de curta durada (de vegades de pocs mesos) alhora que un gran cost econòmic (28M€ des de 1986, segons dades del Ministerio de la Transición Ecológica y el Reto Demográfico). A més, produeixen danys elevadíssims al ecosistema marí-litoral.
La Dirección General de Costas del Ministerio de la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, té en marxa un projecte que ja va presentar el 2014, per a la restauració de les platges de El Masnou i de Premià de Mar. En aquest projecte es preveu combinar les aportacions de sorres amb transvasaments i dragatges del fons marí i la construcció de diversos espigons. Aquestes intervencions, que han tingut respostes diferents segons el municipi, representaran inversions de milions d’euros de diner públic. No obstant, hi ha prou experiència per predir que l’eficàcia de mesures de restauració artificial puntuals, que compartimenten el litoral i no responen a una visió integral de la costa, tenen poques possibilitats d’èxit a mig termini.
El trasllat de la R1 al interior del Maresme: per un front marítim obert, natural i sostenible.
Al llarg de les darreres dècades, en diferents projectes de l’Administració s’ha plantejat el trasllat de la línia R1 de Rodalies a l’interior. Al Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2001-2010 es va proposar per primera vegada el trasllat a l’interior de la R1. Posteriorment, al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) 2010, al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026. I a l’avanç del Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2009-2018 també es feia referència al trasllat/nova línia de la línia R1 entre Badalona i Mataró. I inexplicablement, al Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2011-2020, finalment ha desaparegut la proposta.
Recentment ADIF ha realitzat treballs de protecció de la infraestructura ferroviària en el tram Mataró-Cabrera de Mar, d’aproximadament 2 km, per consolidar i reparar les proteccions d’escullera existents i pal·liar els efectes a l’explotació generats pels temporals marítims. Aquestes obres de defensa són necessàries per incrementar la seguretat de la R1 i evitar possibles incidents i accidents ferroviaris a curt termini. Però no s’haurien de considerar com la solució definitiva i, en cap cas l’alternativa al trasllat de la infraestructura.
En el procés de restauració del front marítim no podem oblidar la “pacificació” de la N2 per l’alliberament del peatge de l’autopista. L’espai que deixarà lliure es podria convertir en un passeig marítim tou, enllaçat amb la platja. La seva reconstrucció hauria d’incidir també en la millora de les desembocadures de les rieres, per facilitar l’arribada de sediments al mar durant els episodis de rierades.
Les accions d’adaptació als nous escenaris de canvi ja no poden esperar més
Desplaçar la R1 és fonamental per endegar el procés d’adaptació del nostre litoral als nous escenaris de canvi climàtic. Però no només és això; desplaçar la R1 ha de permetre obrir les poblacions costaneres al mar. Desplaçar la R1 requereix un projecte de nou traçat pel tren o el metro del Mar.
Joan Manuel Vilaplana: geòleg, professor honorífic (RISKNAT-UB) i membre de l’Observatori del Georisc, del Col·legi de Geòlegs de Catalunya.